Es calcula que al continent europeu es parlen a dia de hui huitanta-quatre idiomes, dels quals només vint-i-quatre tenen la “categoria” d’oficials a la Unió Europea. Amb estes dades podrem observar que en quasi tots els estats que en formen part, hi haurà almenys dues llengües de comunicació habitual entre els seus habitants. Per descomptat hem d’afegir l’aprenentatge general de l’anglés, el francés, l’alemany o el castellà que ens indica que la majoria de persones europees tenen la capacitat d’expressar-se en més d’un idioma.
Atenent a esta realitat, el monolingüisme, la possibilitat i -sovint la voluntat- de parlar tan sols una llengua està desapareixent progressivament. Europa és diversa i, precisament, esta diversitat és la que ens atorga més riquesa cultural que hem de cuidar i protegir com un tresor de la humanitat.
A casa nostra, a Sant Vicent, tenim l’orgull de conservar el valencià, la setena llengua més parlada a Europa amb més de deu milions de persones. Una llengua romànica que ha donat noms il·lustres com ara Ramon Llull, Ausiàs March o el mateix Sant Vicent Ferrer que recordem predicava arreu fent servir unicament i exclusiva el valencià. Un llengua que, com tots i totes sabeu, tornà a ser oficial (juntament amb el castellà) al territori valencià des del 1983 gràcies a l’esforç de la societat civil que va manifestar la seua intenció irrenunciable de viure plenament en la seua llengua mil·lenària.
Podem afirmar sense cap mena de dubte que som part de la diversitat europea. Caminem cap a un futur plurilingüe en què el coneixement i l’ús de llengües és essencial no només per a tindre un millor accés al món laboral sinó també, per entendre les diverses maneres de vore la realitat a través dels sistemes lingüístics.
Este dissabte 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, reivindiquem tant la riquesa cultural que suposa la diversitat lingüística, com la nostra voluntat de normalitzar el valencià en tots els àmbits d’ús: al carrer, als centres educatius, a les associacions, a la cultura, a les botigues, a l’esport, a casa, a la publicitat i no oblidem tampoc a l’administració on encara en ajuntaments com el nostre, el de Sant Vicent del Raspeig, es vulnera la Llei d’Ús i Ensenyament amb la manca d’un tècnic lingüístic municipal i l’absència sistemàtica d’una de les dues llengües oficials (endivineu quina?) en el gruix de les comunicacions internes i externes del Consistori tot i haver aprovat per unanimitat dels grups polítics la reversió d’esta situació anòmala. Caminem cap al futur i cap al plurilingüisme sense avergonyir-nos de les nostres arrels.
